Parlem amb Noemí Morral sobre el seu nou llibre: Portes endins

Qui és la Noemí Morral?

Sóc una vigatana de terra endins. Arrel d’un procés de dol vaig aturar la meva vida professional d’economista i vaig passar un any de recés a la ciutat marroquina d’Essaouira. Caminant platja enllà vaig connectar amb l’energia curativa del mar i les habilitats perdudes de la infància. Des de llavors la meva vida gira al voltant de l’art, escrivint poesia que acompanyo amb dibuixos fets amb colors pastel i que he recollit en quatre llibres molt bonics: “Finestra poètica a Essaouira”, “Tornar”, “Camí de Cavalls” i “Portes endins”. Els tres primers han estat portats als escenaris i he tingut la gran sort de poder-los interpretar jo mateixa!

A noemimorral.com podeu descobrir molts més secrets de la meva trajectòria 😉

Com va sorgir “Portes endins”?

Portes endins va sorgir durant els dies del confinament domiciliari de la primavera del 2020. La situació excepcional que ens va fer aturar el nostre dia a dia va generar por, angoixa, perplexitat… però també la necessitat de connectar-nos amb l’art, que tant ens ajuda a tirar endavant en moments complicats. En el meu cas, vaig començar a escriure i a dibuixar totes aquestes vivències, que han acabat recollides en 59 vinyetes poètiques plenes de fets excepcionals, emocions, reflexions, propòsits… i amb l’objectiu de compartir-los i deixar-ne testimoni.

Quin és el missatge del llibre?

El missatge del llibre és que qualsevol situació difícil que ens trobem a la vida pot ser un moment per aturar-nos, fer balanç i reconfirmar o bé replantejar-nos el nostre camí. Que tota situació difícil pot ser una oportunitat de canvi i aprenentatge, i que hem d’agrair molt més tot el que tenim.

Sabem que per poder fer una autoedició vas haver de preparar un micromecenatge. Pots explicar-nos com ha estat l’experiència i quins consells donaries als futurs escriptors/artistes que vulguin publicar un llibre autoeditat?

El micromecenatge ha estat una experiència molt bonica; les persones que s’han fet mecenes s’han sentit part del projecte i han rebut el llibre amb moltíssima il·lusió. Recomanaria sens dubte l’experiència a escriptors i artistes; això sí, sempre que tinguin temps per dedicar-hi i una xarxa de contactes bastant extensa.

Una vegada el llibre està acabat, és l’hora d’escollir una impremta. Com vas conèixer Gràfiques Trema?

La Maria, una amiga il·lustradora, havia fet el mateix procés d’autoedició, va recomanar-me Gràfiques Trema per tot l’assessorament que havia rebut al llarg de tot el procés d’impressió.

Quina valoració en fas? Que t’ha aportat Gràfiques Trema com a col·laborador del teu projecte?

En faig una valoració molt bona, perquè Gràfiques Trema no s’ha limitat a elaborar un pressupost concret, sinó que ha plantejat altres opcions que al final han estat molt més adequades i amb una relació qualitat-preu molt millor.

I ara, tens algun nou projecte en ment?

En aquests moments estic preparant una lectura dramatitzada de “Portes endins” per poder fer en llibreries i biblioteques quan la situació de la pandèmia permeti organitzar recitals amb molta més facilitat. Paral·lelament hem reprès les funcions de l’espectacle basat en el llibre “Camí de Cavalls” i he iniciat una formació en Artteràpia.

Però el projecte més important és estar atenta als vaivens de la creativitat, i aprofitar els moments d’inspiració per continuar creant!