5 marques d’impressió imprescindibles per a tot dissenyador

Quan els arxius finals d’un projecte arriben a la impremta és necessari que duguin una sèrie de marques d’impressió.

Els 5 tipus de marques que us detallem a continuació ens asseguraran que la feina es pugui imprimir, tallar i plegar tal com s’havia previst a l’hora de dissenyar el projecte.

El sagnat i les marques de tall

Les marques de tall ajuden l’impressor a saber per quin punt s’ha de guillotinar una feina. Es col·loquen a cada extrem del document i marquen els seus límits en el pla horitzontal i en el vertical. Sempre es troben una mica separades dels límits del disseny, per evitar que apareguin a la impressió final.

Quan el projecte a imprimir conté algun fons de color o alguna imatge, s’ha de procurar deixar una zona de sagnat o sangs. Es tracta d’un marge de seguretat al voltant del document – sovint d’uns 3 mm per costat – que evitarà que quedin marges blancs deguts a desplaçaments del tall.

Les marques de troquel

Quan els arxius finals contenen elements irregulars o amb formes complexes – com és el cas d’un projecte de packaging – el tall el farem mitjançant un troquel físic o amb la màquina de tall digital.

Les marques que indiquen a l’impressor per on s’ha de tallar aquest tipus de feines s’anomenen marques de troquel. Es tracta de línies que solen ser de color Magenta 100% (C0 / M100 / Y0 / K0) o un color que diferent als del disseny i que marquen el contorn pel qual s’ha de tallar. Normalment, es col·loquen en una capa a part i s’anomenen amb la paraula “troquel” per indicar a l’impressor que no formen part de la impressió.

Tens dubtes sobre com preparar aquest tipus de marques? En aquest article t’expliquem com configurar-les: Com configurar les marques de troquel, uvi i stamping?

Les marques de fendit o plegat

Unes altres marques d’impressió importants, i a tenir en compte, són les marques de fendit o plegat. Aquestes ens indiquen si el projecte duu algun tipus de plegat i com ha de fer-se.

S’han de col·locar fora dels límits del disseny, per evitar ser impreses, i han de dur un traçat discontinu que les diferenciï de les marques de tall.

Les marques o guies de registre

El “registre” d’una impressió és la correcta sobreimposició de les diferents planxes de color. Per tant, les guies de registre ens ajudaran a comprovar que no hi ha hagut cap desplaçament de color durant la impressió.

Aquestes marques es componen d’un cercle d’uns 5 mm, travessat per dues línies creuades que sobresurten del cercle. Si en una impressió hi ha hagut un mal registre, els colors no combinaran la trama els uns sobre els altres i a la marca de registre es veurà clarament aquest desplaçament de color.

Tot i que a la configuració d’exportació en PDF existeix l’opció d’afegir les marques de registre, aquestes marques les sol col·locar la impremta.

Les barres de color i les barres de matisos

Una altra informació que es pot incloure en els arxius finals són les barres de color i les barres de matisos. Es tracta de petits quadrats de color que marquen les diferents tintes que duu un projecte i els matisos de grisos – en increments del 10%.

L’objectiu d’aquestes barres és ajudar a l’impressor a ajustar la densitat de tinta i a calibrar el color de la manera més correcta, mitjançant l’espectrofotòmetre o densitòmetre.

Es col·loquen fora de l’àrea de disseny i les configura la impremta.

Totes aquestes marques d’impressió ens ajudaran a fer que la impressió sigui el més correcte possible i asseguraran un resultat final igual a com s’havia dissenyat.

Tens alguna consulta o pregunta sobre quan i on aplicar alguna d’aquestes marques d’impressió? Nosaltres t’escoltem, entenem i assessorem! Contacta’ns!